1. La proposta de creació de Solidaritat Catalana neix improvisadament en una reunió de cap de setmana i el dimarts següent ja es presenta en públic sense haver parlat amb cap dels partits ni entitats a qui es fa la famosa ‘crida a la Solidaritat Catalana per a la independència’.
2. SC neix com a reacció de dos militants destacats de CiU i ERC, López i Bertran, perquè els seus partits (a qui tan havien defensat fins a l’últim dia) refusen unes IP i ILP presentades per ells. Per tant, SC no és un projecte covat i reflexionat amb criteris estratègics i patriòtics, sinó una reacció per un desengany personal. Només cal anar a l’hemeroteca per veure com fa pocs mesos refusaven l’estratègia que ara diuen promoure.
3. En Laporta no sabia el dia abans de reunir-se amb Bertran i López que quatre dies més tard ‘lideraria’ un moviment anomenat Solidaritat Catalana i que seria ‘l’autor’ d’una crida a la unitat del catalanisme a favor de la independència. De fet, els dies previs a la trucada d’en López per demanar audiència Laporta es reunia amb independentistes independents per proposar-los unir-se a una candidatura liderada per ell i amb Reagrupament com a moviment de base.
4. SC funciona en la tàctica política com ja ens tenen acostumats els partits clàssics. Tothom sap, i ells reconeixen en privat, que la ‘crida a la Solidaritat…’ era una trampa per atreure el màxim d’adherits i poder presentar-se després acusant els altres de no haver volgut la unitat. És a dir, SC des del primer dia no ha actuat amb honestedat, sinó amb jocs tàctics propis dels partits d’origen dels seus ‘creadors’. L’esperança d’una nova força independentista no és només l’independentisme directe, sinó també una manera diferent de fer política. SC ha demostrat que ja li està bé enganyar i mentir si això l’afavoreix.
5. SC també ha decidit fer ús de la trampa dels números. La ‘crida a la Solidaritat…’ va atreure, segons els seus impulsors, 17.000 suports. Al cap d’una setmana, davant la negativa dels partits parlamentaris a seguir l’improvisada estratègia, els dos impulsors de SC i Laporta van anunciar el que ja sabien des del primer dia: impulsaven una candidatura pròpia. A partir d’aleshores van seguir dient que tenien el suport de 17 mil persones i que encara volien créixer més. Cal recordar, però, que aquelles 17 mil persones havien donat suport a la ‘crida’, però no a una nova candidatura independentista. SC ha fet servir des d’aquell engany-crida els correus que van aconseguir per fer difusió de la seva activitat. Avui encara esgrimeixen que són 17 mil adherits.
6. Malgrat que els tres signataris de la ‘crida’ van dir que ells mai serien un obstacle per a la unitat i que no tenien cap ambició personal, han convertit les setmanes posteriors en una campanya d’auto-promoció descarada. Cal recordar que Bertran havia quedat encasellat en catorzena posició a les llistes d’ERC per Barcelona (sense possibilitats de mantenir-se com a diputat segons totes les enquestes) i que l’havien proclamat candidat municipal per Badalona (on ERC només té un regidor i tot apunta que el perdran a les properes eleccions). També cal recordar que López no havia aconseguit ser col·locat al pom de dalt de la llista de CiU i que li havien ofert un lloc a mitja taula de la llista per al Parlament (el notari refusava la proposta perquè considerava que no anava prou amunt i no se’l reconeixia prou). Ara bé, si ells diuen que el què fan no ho fan per ambició personal, potser ens els haurem de creure…
7. Un dels lemes que han utilitzat més els impulsors de SC és que el seu és un moviment ‘de baix cap a dalt’. Tot depen de qui estigui a baix i qui a dalt, oi? Potser ells parlen de la piràmide invertida. Fins ara, no hi ha hagut cap assemblea que escollís a Laporta, López i Bertran com els dirigents del moviment. És a dir, a hores d’ara encara no tenen cap legitimitat democràtica dins de SC. És evident, que SC neix com una candidatura mediàtica de tres persones que després pot haver tingut més o menys acollida popular, però dir que és un moviment ‘de baix cap a dalt’ és ridícul. De fet, des del primer dia Laporta, López i Bertran han parlat en nom de SC, han fet ús de les seves sigles en comunicats, actes, han decidit el nom, el logo, l’estratègia, les negociacions, el reglament de confecció de llistes, etc. Tot plegat sense que hi hagi hagut un procés democràtic de legitimació o per escollir una direcció que pilotés el procediment.
8. Des d’un primer moment, SC es va dotar d’una direcció no escollida i amb una estructura semi-professionalitzada sense haver passat per cap assemblea d’adherits. Hi ha hagut un cap de premsa que ha treballat al servei exclusivament dels impulsors i d’alguns escollits més. Han fet servir la web, el correu (uriel.bertran@solidaritatcatalana.cat), les bases de dades dels adherits, els diners ingressats pels adherits i les donacions, etc. Tot això, en favor d’un grupet de persones que volen ser escollits als primers llocs de les llistes. La resta de candidats a les ‘primàries’ (ara en parlarem) no han tingut a disposició tots aquests recursos. Potser sí que d’això també se’n pot dir ‘llistes obertes’…
9. A cap país del món les primàries es poden fer en un parell de setmanes. Tampoc és gens coherent parlar de llistes obertes quan es poden presentar equips tancats i ordenats els membres dels quals s’enduen un vot cadascún per cada vot individual que rep l’equip. A més, es permet utilitzar l’amenaça de dir que tots els membres renuncien al vot si algun membre del seu equip és ‘tatxat’ per un votant. Enlloc del món les primàries tenen períodes de campanya diferent segons el candidat (Laporta, Bertran i López han estat fent campanya per ells des del primer dia i tot just fa tres o quatre dies que es van sabent els noms dels altres candidats perquè es podien presentar fins el 28 d’agost). Enlloc del món unes primàries les organitza i negocia les regles de participació un equip de candidats. És evident que ja no se’n pot dir ni ‘primàries’ ni ‘llistes obertes’.
10. L’estratègia i el programa de SC existeix? Fins ara s’han fet decàlegs i altres breus documents que ningú ha pogut votar ni esmenar. Qui els ha fet aquests decàlegs? El ‘baix’? o el ‘dalt’? Qui ha fet el reglament de confecció de llistes? Qui l’ha aprovat? De moment només hem sentit els tres impulsors en els mitjans? Quan i en quin marc democràtic s’han expressat els adherits? Com es prendran les decisions en cas de tenir èxit i treure alguns diputats? Quin òrgan prendrà les decisions? Suposo que com que és un moviment ‘de baix cap a dalt’ cada decisió demanarà una consulta de tots els adherits i en Laporta, en Bertran i en López acceptaran que sigui tothom qui decideixi, oi?
Bé, el més patètic de tot no és que tres persones es pensin que poden enganyar a tothom amb tantes tonteries, sinó que hi hagi tanta gent disposada a deixar-se enredar.
Catalunya lliure 
Nano,..T’has desfogat del tot? doncs apa , ara que ja has escrit el teu llibre (una farsa) , només et queda tenir un fill i plantar un pí (un arbre.. ara no et caguis).
Et deixo un enllaç que segurament ja deus conèixer i admirar , a on t’hi trobaràs com a casa teva:
http://www.ciudadanos-cs.org/
VISCA CATALUNYA LLIURE!!
FORA BOTIFLERS!!
Si no pensem com tú ja som Botiflers? noia jo conec Laporta personalment i et puc garantir q per desgracia teva i meva aquest es ven Catalunya i la seva mare amb un llacet… per tal d’omplir el seu ego insaciable… per desgràcia és tambe força trepa i corrupte… i no sóc ni de reagrupament ni de Ciudadanus ni un mal català…. et juro que estic ben informat!!!
Visca catalunya lliure!
Escolta “Catalana”,
Pel que dius, diria que ets de dretes o convergent, més que res perquè no dius res, com ells.
Ja t’han rentat el cervell aquests de SCI, oi maca?
Quin mal que fa la veritat oi?
Jo també et deixo un enllaç, per no ser menys, allà hi trobaràs gent que fa els mateixos comentaris i que embruta a tot el que pensa diferent que ells, com tu, maca.
http://www.falange.es/
Visca Catalunya lliure!
El candidat de SCI per Girona, Xavier Corbo i Penido, es va presentar a les eleccions municipals per Sant Feliu de Guixols sota les llistes del Partido Popular:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2369031
Es pot dir més alt però no més clar.
Considero aquest post una mica agresiu, poc objectiu i amb falta d’argument.
Però deixant de banda això, voldria dir que en aquesta lluita estem tots junts, tant RCat com SCI, i no fa falta desprestigiar-nos els uns als altres amb tanta tonteria, l’objectiu és comú, no cal que ens matem abans d’arribar-hi. També podria dir jo moltes coses sobre la política de Carretero.
Simplement s’ha intentat reunir a tot el moviment independentista per tenir una veu més forta al parlament, i a més, dur a terme un regeneració política democràtica, ja es veu que el primer no s’ha aconseguit, però això no lleva mèrit al treball que s’està portant a terme amb tant poc temps per facilitar les coses a Catalunya. Les crítiques guardem-les per quan siguem un estat propi.
Visca Catalunya Lliure! ||*||
estic d’acord en pràcticament tot el que has dit.
bon article, salut nano!
Em trec el barret. L’Oriol l’ha clavada: es pot dir més alt però no més clar.
Felicitats per aquest article tan aclaridor! aquests de la Soli només han servit per dividir!
El pitjor és que la unitat s’ha mort amb una punyalada a l’esquena i tothom és innocent.
Avui és un gran dia per l’espanyolisme.
La culpa és del Carretero i del Laporta, aquí els dos i tenen responsabilitat. Per l’altra banda no s’hi val pas d’anomenar botifler tothom qui no estigui d’acord amb el teu partit polític, aquí tothom és independentista ja sigui SC o RC.
Era d’esperar, no hi ha sorpresa, ara cal preparar l’11-S i sobretot votar en les properes eleccions, a les sigles que cadascú cregui que el representa millor.
El meu vot per Rcat.
Salut i independència.
Desgraciadament és així com has dit.
És realment lamentable el que ha passat.
El meu vot anirà cap a l’abstenció.
Ja sabem que SCI i Reagrupament Independentista aniran per separat a les eleccions. Agafem el costat positiu de la notícia : s’ha acabat la incertesa. No hem de caure en el desànim, al contrari a treballar més que mai i qui sap si aquesta fòrmula ens proporcionarà més vots a tots doncs els electors veuran més sincera aquesta posició que no una unió forçada.
El que sí que desitjaria és que la CNS es posicionés el més aviat possible.
Ara no ens hem de posar a veure de qui ha estat la culpa d’aquesta decisió ni a fer-nos retrets els uns als altres. Tots a buscar vots i després ja sumarem al parlament.
Em sembla molt raonat i per tant del tot coherent. A grans trets, penso lo mateix.
Tots aquests 10 punts no poden tindre credibilitat pel motiu següent: No es menciona la CNS, que té molt a veure en les decisions de Solidaritat i Reagrupament, la visió descrita no s’ajusta als esdeveniments, s’ha de començar a parlar des de:
1 ) Nov/Desembre 2009, quan Suma Indepèndencia i Força Catalunya varen rebutjar entrar a Rcat.
2) Gen/Febrer 2010, quan per 48 hores Rcat no va sapiguer sol·lucionar el seu motí.
3) Març 2010, aquest motí va encoratjar a un salvapàtries coordinador de Rcat i gestor de la CNS.
Motius del perquè no hi ha concert:
1) Rcat mai ha tingut clar el paper d’en Laporta i en Laporta no ha vist clar les llistes de Rcat.
2) La CNS volia confeccionar una llista a la seva mida sent anti-Laporta i anti-Carretero.
3) l’Uriel Beltran i en Lopez Tena no han sortit de cap armari, les consultes són la prova.
Conclusions:
a) Rcat, primer responsable per no saber decidir el seu futur coneixent les seves dissidències.
b) Un visionari assumeix el paper de Simón Bolivar català, creant la CNS d’amagat utilitzant a gent venerable amb arguments dubtosos. Manca veure si en Simón Bolivar sortirà en alguna llista, ja que és anti-Laporta i dimissionari de Rcat. (Mala peça al teler i bona empestifada).
Les preguntes:
Qué podia fer en Laporta davant d’aquest desgavell quan tothom estava assabentat de les seves intencions d’entrar en política independentista?
Si en Laporta volia poder i diners, no li fora més fàcil entrar en política de les mans de CIU des de Can Barça?, com per exemple alcaldable per Barcelona?. Poca feina i èxit assegurat.
La resposta:
En Laporta vol el millor per Catalunya i no té més solució que tirar pel dret.
Això són realitats no pas especulacions.
Salut companys!! – una veu un vot i Visca Catalunya Lliure!!
Et felicito per l’article. Clar, precís, argumentat i sense faltes de respecte innecessàries.
Em sap molt greu pel paperàs que hem fet els independentistes. A Rcat també s’han comès errors de gruix que ens podíem haver estalviat… però això de SC: l’oportunisme, la tàctica barroera, parlar d’un moviment de baix cap a dalt on tot ho maneguen poques persones, jugar amb les sigles SI (Solidaritat Cat. per la Indep., que també ho era de Suma Independència), enviar mails a les persones que constaven a la base de dades de les consultes…
Molt trist. I no discuteixo l’independentisme i la bona voluntat de la immensa majoria de persones de base que donen suport tant a Rcat com a SCI.
A veure si tots plegats aprenem a exigir que les coses es facin millor. Si no, no ens en sortirem.
Solidaritat mai ha demostrat la mínima voluntat d’entesa, s’ha dedicat únicament a crear mala maror entre la gent de Reagrupament i només ha perseguit la seva disgregació. I amb aquestes premisses és impossible la unitat. Com et pots unir amb algú que té per únic objectiu la teva desaparició? I a qui beneficia la desaparició de Reagrupament? Qui pot haver-hi darrera? Cal pensar-hi una mica.
Quina pena l’únic que podria donar resultats és UNIR ESFORÇOS aquestes picabaralles deuen fer riure mes d’un i plorar als que voldríem creure en d’independència, o bé almenys poder arribar a un triple referèndum, (autonomia, federalisme o independència) per conèixer l’opinió dels catalans.
No sé de què us estranyeu. Aquests moviments independentistes porten l’ADN de l’escissió i la divisió des del seu origen. L’únic camí per a la independència és que tothom voti l’opció independentista que tingui més possibilitats de tenir parlamentaris. El dia que tothom faci això, la independència caurà com una fruita madura.
Roser, et dono la ráo totalment
Cada cop sembla (a mí, al menys) que SI és un “torpede” promocionat per algun altre per a atacar la línia de flotació d’un sector que els hi podia fer molt de mal…
Tinguem en compte els esdeveniments dels darrers dos mesos. L’independentisme es fa fort i surt al carrer sense embuts. A CiU, sempre peixcoiste, l’agafa a contrapeu. No estaven preparats per això. No estan preparats per daltabaixos que els trenquin el guió que fa temps preparen i que, tot just fins fa unes setmanes, quasi parlava de majoria…
La jugada és aquesta: enviem una “primera espasa” (ALT) junt amb un egòlatra disposat a tot per tal de garantir-se quatre anys més de bon vivant, pel camí col·loquem un parell de fidels que ara, a dos mesos vista de les eleccions, es fan els ofesos (Escarrà, Pagès), pispem algú més dels competidors (Broggi) i amb tot això fem un brou ben amanita…
En el pitjor dels casos, si CiU no arriba a fer el cim tota sola, pot comptar amb la bala a la recambra que li prestarà SI… això sí, després d’un bon vodevil i quatre crits ben alts dels segons per a que no se’ls hi vegi massa el llautó…
Bon article! No es pot comparar una opció seriosa com RCat amb quelcom fet en dos dies i sense programa com SCI.
No cal que pretenguem que les candidatures independentistes catalanes siguin les úniques del món pures i exemptes d’oportunisme, contradiccions i altres qualitats o aspectes susceptibles de millora. Seria posar-nos massa obstacles i no podríem ni emprendre el camí de la Llibertat Nacional. No hem d’autoimposar-nos tants requisits, tants protocols, tantes prevencions. Serien massa condicions per a poder començar res d’efectiu.
Si quelcom és ara necessari és l’eficàcia de les accions, que aquestes tinguin efectes. Per tant ens cal seguir mantenint l’actitud de determinació, hem de tenir confiança en el camí ja emprès. Ja no hi ha marxa enrere.
Alguns mitjans de comunicació controlats pel Pentapartit pretenen vendre que si l’Independentisme té més d’una candidatura ha fracassat abans de les eleccions. Una altra mentida! Per aquesta mateixa raó el Dependentisme (Unionisme) hauria d’anar en una única candidatura. No ho fa, però, car els del Pentapartit en tenen cinc, de candidatures: CiU, PSOE(PSC), ERC, PP i ICV(EUiA).
Hom pretén també atiar els atacs entre les dues candidatures per a la Llibertat Nacional. Els catalans no caurem pas en aquest parany. Els votants d’SC i d’RC recomanarem votar l’un a qui no vulgui votar l’altre.
Amics, sortosament per a la Nació quelcom és a punt de canviar per a sempre.
Emb fa mal llegir aquesta cantitat de greuges sobre una colició que perssegueixl’unitat de l’independentisme.Voleu dir que cal aquest espectacle?amb aquest article molts es fregaran les mans.i em pregunto a qui afavoreix,no pas en els que creiem amb una Catalunya independent com la única via per la supervivencia.
Abans que un moviment pugui unir-se, ha de tenir peces. M’agrada Solidaritat? No del tot. M’agrada Reagrupament? no del tot. M’agrada ERC? No del tot. M’agraden les CUP? No del tot. Però tots ells seran necessaris.
Veig molt de vol gallinaci en l’article i molt més en els comentaris: “que si conec Fulanito i es ven sa mare per un plat de fesols”, “que si els d’en Menganito son uns tals perquè Menganito es creu no sé qui…”. En fi, tant l’autor com la resta de comentaristes d’aquest article tenen molt poca vista política. Però m’alegra saber dues coses:
1- El 10 de juliol els catalans varem apartar els polítics “de sempre” del seu camí.
2- Vosaltres, que dieu defensar l’esperit del 10 de juliol, parleu i pensen com els polítics de sempre.
Per tant: esteu condemnats a la irrellevància. Cosa que em tranquil·litza molt.
Apa siau.
B.
Ja començo a està una mica fart de les campanyes de desprestigi entre partits amb el mateix objectiu la INDEPENDÈNCIA!!!! hi hagi unitat o no l’objectiu és comú per tant el que es tracta és d’aconseguir una majoria independentista al parlament amb prous pebrots per proclamar-la!!!! Si ens miréssim tots els partits, a tots hi trobaríem un argument d’oportunisme, engany, etc. la veritat que a mi personalment m’és bastant igual de quina part em vingui la independència, però tinc molt clar que el meu vot anirà a un partit que no basi la seva campanya en treure draps bruts de uns i d’altres, aquests interessos de partits fan que tots acabin perdent vots, i que no ens els prenguem seriosament!!!! PROU!!!! això és el que ha fet que encara no siguem independents, aquestes baralles de pati d’escola desprestigien tot l’independentisme català!!!!! l’estat espanyol , els partits autonomistes i nacionalistes espanyols són els que no ens deixen esser independents!!!!!! un partit independentista a de basar la seva campanya en donar arguments sobre els avantatges de la independència i convèncer-nos que tenen pebrots de dur-ho a terme!!! no convèncer-nos de qui no els te!!!! vull una majoria parlamentaria amb collons per proclamar la INDEPENDÈNCIA!!!! tots els camins duen al mateix objectiu, si us plau siguin una mica nobles i deixin de fer el ridícul!!!
Et deixes el punt més important: Solidaritat Catalana per la Independència respon a un únic punt. Aquest punt és mantenir l’ego insaciable d’en Laporta ben alimentat.
Bon post i no t’oblidis de visitar el meu blog ‘Al fons a l’esquerra’
Tot això mateix que diu aquest article informe ho he constatat personalment, que sóc periodista -o si més no això era el que em pensava que era abans d’alguna pregunta il·luminada-, que pregunto, truco, llegeixo, m’informo, investigo…faig la meva feina, crec, per la qual cosa he exposat raons contundents com aquestes de més amunt en diversos mitjans, i m’he permès de dubtar dels venedors de fum.
Aquest il·luminat “implicat” al que em refereixo va gosar preguntar-me fa poc al Facebook: “però Santi, tu ets o no ets periodista?”. No vaig acabar d’entendre la qüestió, i evidentment no em vaig molestar ni a respondre. No sabia ben bé si volia que li donés el meu número de col·legiat, de sindicat o que li aportés directament el títol de la UAB. Però vista aquesta interessant (i em temo que molt verídica) publicació de Catalunya Lliure, em permetré deixar clar que preguntar a un periodista en actiu si ho és, és sinònim de tres possibilitats: o de ser estúpid, o de no assabentar-se’n de res, o de fer-se l’orni, que pel que ens ocupa, no sé exactament quin és el cas. Els periodistes, per vells i per diables, veiem abans que ningú altre els farsans i les farses. I això, sembla ser que no acaba d’agradar a algunes i alguns, que van directament a en orris, i volen convèncer la resta del proïsme que els segueixi cap a l’abisme segur. Quan el diable, sovint, sap més per vell que per diable.
La meva humil opinio es que precisament per l’afany de trencament amb els colonitzadors espanyols que té una bona part del país, no s’ha d’enredar la gent que el manifesta amb falses promeses, perquè quan aquests que prometen i juren la independencia immediata del país, i estructures polítiques obertes no ho puguin complir (com ja comença a ser el cas), la sensacio de buidor i d’engany de la massa dels seus votants sera tal, que cap d’ells mai mes creurà en res. Precisament perque percebran, en uns, vicis del poder establert, rutines i mètodes caducs. I en els altres, en els que van dipositar la confiança, falses promeses i mentides en benefici propi, cosa que pot representar una involució del sentiment independentista, per falta de fe.
Potser hi ha cansament dels partits amb representacio parlamentaria (cosa a la qual aquests dos inoperants tripartits que han governat els darrers set anys han ajudat a forjar de manera ineluctable), pero quan a CDC son reacis a voler prometre coses semblants, van els enganyats (o els que en resultaran, n’estic segur) i s’els carreguen de cap a peus, per gaudi dels enganyadors (aquells que diuen que van de peus a cap!) que deuen pensar: “no els podrem donar el que els hem dit, ni aconseguir el que els hem promès, pero els haurem utilitzat per fer un canvi en favor nostre”, queda molt clara la manoibra. Que es la mateixa que ja va portar a terme el tripartit en esdevenir tal per no permetre governar qui havia guanyat (com sempre) les eleccions, CiU: marxa d’aquí, que m’hi posare jo, i ho fare pitjor que tu.
Per això constato Solidaritat Catalana sectaria i prepotent (al Carretero no li han donat ni aigua, i ja veurem si tot plegat no acaba com la junta del Barca, barallats per qui talla el bacalla amb el ganivet més gros, amb gent marxant per la porta del darrere), i ja denota aquests tics poc donats al pluralisme.
Pregunten alegrement i en públic a un periodista si ho és, perquè senzillament el que escriu no els agrada. Com si un periodista no pugués opinar el que percebi com a professional, però també dir-hi la seva com a ciutada que és. Però què és això? el goulac? o el més pur estil Berlusconi? A mi, sincerament, no m’enganyen. Ni com a periodista, ni com a independentista, ni com a votant. Soc massa vell, i massa diable per comprar fum de sofre a un preu tan alt. I permetin-me la llicència.
Mentre estava llegint aquesta interessant diserció, he notat que sortia una mena de calitxa de l’ordinador. Acollonit, ja que em pensava que s’estava cremant algun component, he estat a punt d’apagar-lo, però de seguida he notat que no feia olor de cremat, sinó que feia… pudor de CiU.
Si tant us preocupa la unitat independentista, per què fomenteu la desunió?
Mireu, el fet de que algú hagi de “comandar” el naixement de la coalició es el més normal del món. Lo bo es que es crea un sistema de primàries 100×100 transparent i bastit des de les bases… en un futur serà la eina que farà a SC una formació totalment democràtica. Ara per ara guanyarà l’equip impulsor per que els demés no ens coneixem encara. Es normal.
Per que fer-ho en tan pocs mesos?? Per que totes les iniciatives d’aquest tipus populista que han trionfat ho han fet en temps records… es com una pastilla efervescent… cal aprofitar el moment d’exaltació nacionalista produit pel tribunal constitucional i la seva famosa gestió del tema del estatut, per, ara que encara está pujant la bromera, acudir a les eleccions arrossegant a la gent a votar.
Sols així pts aconseguir sumar aquells vots que sempre han faltat a l’independentisme per poder ser significatiu en la vida política.
¿Que no us agrada en Laporta i el seu equip? Doncs haver entrat a la formació i haver votat un altre a les primaries. En aquesta coalició es possible.
Article molt ben trobat. Amb tot el carinyo, però jo penso que existeix un full de ruta molt ben estudiat. 1. Dividir i desmobilitzar l’electorat disposat a votar una alternativa a CIU i ERC. 2. Dissoldre el partit després dels resultats electorals i que el seu candidat (sr Laporta) s’incorpori a CIU, seguint el procés que va realitzar Colom després de la dissolució del PI. 3. Garantir el manteniment de l’estatus quo del sistema de partits politics. 4. Desactivar l’aparició d’un partit independentista de centre-dreta que pugui consolidar-se electoralment i alhora condicionar i distorsionar l’activitat parlamentaria amb una forquilla semblant a la del PP o ICV. 5. Garantir una majoria suficient perquè CIU governi sense condicionants independentistes i pugui imposar els temes i el ritme de l’agenda política regionalista (desplegar el que queda de l’estatut amb el suport del PSOE en els dos parlaments, mentre es complau el sobiranisme agitant la falsa reivindicació i negociació del concert econòmic durant 4 anys, que donarà zero resultats per anticonstitucional). Arribada aquesta data, anirà la seva mare a la manifestació!
M’he llegit tan l’escrit com tots els comentaris apareguts a continuació, com era d’esperar han hagut de tots els colors i aixó m’ha dolgut ja que reafirma el que em va dir un amic “els catalans no farem mai res perque si ajuntes dos catalans tindràs tres partits” i aixó ens està pasant… com la faula que llegía de petit de ” si son galgos o son podencos”.
Hi ha molts més partits i associacions independentiste endemés de SCI i Rcat, que ningú en parla dels demés?. Penseu una cosa, les eleccions es regeixen per la llei d’Hont que premia als dos partits més votats i castiga els menys afavorits. Per tant hem de ser quans més millor. Jo m’aliaria amb el mismisim dimoni per aconseguir la independencia (després ja miraria com desfermen).
Per tant, per favor no critiquem tant siguem constructius que no hi ha ningú perfecte en aquest món, presionem desde baix perque les directives dels moviments independentistes deixin els seus “egos” al calaix i forcem-los a treballar units. A mi em queden ja pocs anys de vida i no vull morirme sense veure el meu país independent
L’autor/a d’aquest escrit deu ser un puigcercosista que veu que SC creix tant que té por a perdre el seu cotxe oficial, llavors és quan calumnia.
Prou tecnòcrates al servei del PSOE!!
Jo no se si es o no una farsa, tot i aixì si ho fos hem reventaria que sempre hi hagi d’haver interessos per el mig, de tota manera millor preguntar-ho als afectats directament.
Perè deixant de banda aquests interessos, potser es bò tenir tres opcions independentistes, i potser entre tots podrem plantejar l’independència al parlament.
la meva pregunta és:
Quants dels que opineu i parleu (sense massa informació) en contra de Solidaritat Catalana, no està afiliat a un partit?
Perquè marxa la gent d´ERC, de CiU, de Rcat i dóna suport a SCI si veieu tant clar que això és una farsa?
Mentides, mentides i més mentides. Intoxicacions, mentides i altres proclames que van contra altres independentistes… Els espanyols estaran molt contents amb tu, els hi estalvies la feina. Algun espanyol s’imaginava que un independentista llençaria merda contra qualsevol altre independentista? Ara això s’ha fet realitat. Molt i molt trist
No veig quin és el problema de crear un nou partit en comptes d’anar juntets de la mà dels de Reagrupament. És possible que tots junts aconseguissin millors resultats, però per ser possible, també ho és que aconseguissin repartir-se el pastís entre les dues forces, cosa que donaria més pes a les forces independentistes a Catalunya.
Tampoc crec que sigui un problema que aquest o aquell independentista siguin de dretes, doncs la independència no és patrimoni exclusiu de les esquerres. A més, el dia que Catalunya tingui un partit de dretes o centre-dreta que abogui clarament per la independència, haurem guanyat molt en aquesta direcció.
Prou de criticar, les coses van com van pero la finalitat d’uns com d’altres es la mateixa, jo votare
reagrupament, pero agraiexo la feina de solidaritat que estan fent amb un temps maratonia per les properes eleccions, que tot sigui per l’independencia, despres ja ens barallarem segur que si, ARA NO, GRACIES!!
suposo que el que dirè ara no te massa importància o si, he preguntat per el facebook a una persona afectada de l’escrit i ho desmenteix
Reagrupament al Parlament, és el que necessita Catalunya urgentment.
Salut i independència.